Al juliol de 2010: el músic de música electrònica Remy Stroomer (també conegut com REMY) va gravar la primera versió d'una peça de música ambiental. Es va convertir en un viatge d'una hora que de vegades podria estar en la línia de treball en solitari del compositor, però es va decidir que aquest projecte es presentava com un projecte paralel anomenat “Planèt of the Arps”.
El nom fa referència a l'arpegi del fenomen musical (ja sigui produït o no per un arpegiador), Halton Arp i el seu Atles of Peculiar Galaxies, Alan R. Pearlman i els seus mítics sintetitzadors ARP, i és evident que això també és un guí d'ullet. 'Mireu la franquícia de ciència ficció "El planeta dels simis".
Tan bon punt es va gravar la primera versió del tema, Remy va tenir en compte involucrar a un company músic en aquest projecte, sentint que necessitava un toc addicional abans que pogués ser llançat.
Quan l'acte de Ricochet Gathering va tenir lloc a Berlín l'octubre de 2010, Remy va demanar a Wolfram Spyra que formés part d'aquest treball ambiental. Encara que "Der Spyra" hi volia treballar, semblava que faltava temps i sobretot els dos artistes tenien altres prioritats en aquest moment. El projecte va quedar arxivat.
Quan Remy va ser convidat a actuar al Planetari Zeiss de Bochum (Alemanya) el 15 de setembre de 2012, va decidir tocar aquesta peça musical en particular. Simplement perquè encaixaria perfectament en aquest lloc. Es van fer algunes addicions i modificacions, i durant aquest concert en solitari es va llançar la versió 2.0.
Han passat gairebé dos anys des que Rémy va organitzar una vetllada de concert a les Ruines de Brederode de Santpoort. Zuid (Països Baixos), 27 de juny de 2014. Per a la formació, Remy va programar el seu grup, Free Arts Lab, així com Wolfram Spyra.
Per concloure la vetllada, va sorgir la idea de fer una improvisació al voltant d'una versió editada del "Planeta dels Arps".
El que va passar va ser diferent del que en Remy tenia en ment. Per les circumstàncies, no va tenir temps de repetir el treball col·laboratiu.
i just abans de l'espectacle, es va decidir que la parella i cantant de Spyra, Roksana Vikaluk, s'uniria a ells.
El resultat: una versió en directe de 20 minuts de “Planet of the Arps”, en un entorn totalment improvisat. El resultat va ser, per dir-ho d'alguna manera, realment emocionant. Musicalment i atmosfèricament, semblava que tot estava fora de lloc.
Més tard van trigar més de quatre anys més: es va decidir que "El planeta dels Arps" s'havia de llançar.
La seva forma actual: La peça original, remmesclada i sublimada amb elements d'actuació en directe.
Vegem-ho com un projecte que necessitava aquest temps per evolucionar i arribar a la versió per escoltar en aquest “Planet of theArps”.